Art i Interiorisme
Art i interiorisme son dues disciplines entrellaçades. Ja en l’època dels romans, les obres d’art, així com les escultures i els quadres, estaven molt presents a les cases. Llavors era un signe de distinció i de poder. Avui en dia, les obres d’art són una inversió i una forma de concretar els acabats i d’acabar de definir les línies d’estil de l’habitatge. T’animes a descobrir el paper que juguen les obres d’art en l’interiorisme?
La industrialització va portar molts avenços tècnics importants per al desenvolupament de la societat. No obstant això, també va ser l’origen de l’estandardització. Un fenomen que va afectar la construcció i al disseny de les cases. En resposta a aquesta homogeneïtzació van sorgir altres moviments, com l’Art Nouveau o el modernisme. Es tractava de dotar als edificis d’ànima. No tan sols introduint peces d’artistes en els habitatges, sinó fent del propi disseny de l’habitatge una peça d’art conjunta en si mateixa. L’art, en qualsevol cas, juga un paper crucial en la història al disseny d’interiors.
L’art i el seu lloc a l’interior d’un habitatge
La peça o el conjunt? Aquest és el principal dilema que a la nostra manera d’entendre hem d’afrontar quan estem decidits a fer servir peces artístiques en l’interiorisme de les nostres cases i no té fàcil resolució.
Les peces d’art tenen un evident impacte estètic, però al mateix temps tenen una història per explicar. El mateix missatge de l’obra i la història pròpia de la peça i la seva autoria. A nosaltres ens agrada tenir en compte tot el conjunt de significacions que incorporen, sense deixar res al marge. No es tracta només de buscar la peça adequada, com una peça de roba que combini amb una altra, sinó d’alguna cosa més.
Sempre podem cenyir-nos a l’estricta funcionalitat estètica. Però fins a quin punt estem banalitzant l’art? Encara que per l’altre costat, podem glorificar i pontificar una peça artística per la seva autoria, o el seu preu i intentar obviar o modificar el seu impacte estètic i emocional i la seva adequació al conjunt.
Interiorisme i execució obra integral casa Montcada i Reixac amb una pintura de Lídia Masllorens
La identitat com a nexe de relació entre art i interiorisme
Els espais són representatius d’una certa identitat. Una ciutat, una botiga, les oficines d’una empresa i també un habitatge són el reflex de la identitat que els seus protagonistes volen (o poden) projectar. És per això que per als interioristes, ens resulta tan necessari per una banda conèixer als nostres clients, així com connectar amb ells estèticament. Ens hem d’entendre sense que la distància a recórrer per tal d’adaptar-nos no sigui insalvable.
Les obres d’art, potser són les peces que més clarament incideixen en aquesta relació. Són elements capaços de dotar d’una sèrie d’inscripcions determinants als espais que les acullen. De la mateixa manera que en l’adolescència cobríem les parets de la nostra habitació de pòsters per fer-nos-la nostra. En un habitatge, la introducció de peces com pintures, dibuixos, escultures o fins i tot peces de disseny en mobiliari o decoració són les maneres més refinades que tenim de fer-nos nostres els espais i de fer d’ells una extensió de la nostra identitat.
L’estil d’un habitatge
Nosaltres, com interioristes, tenim els nostres llocs clau on anar a buscar peces especials. Certes galeries amb les que col·laborem i compartim gustos són llocs on ens agrada portar als nostres clients a buscar aquestes peces amb les que connecten de forma gairebé inexplicable, de les que s’enamoren i passen a formar part d’una vida, més que d’un sol espai.
La veritat és que l’art transcendeix, va més enllà del que és estrictament material, i fins i tot transcendeix la pròpia obra de l’artista, per connectar amb una cosa íntima. De vegades, ens trobem amb clients que tenen peces d’art que volen mantenir en el seu habitatge i incorporar al projecte d’interiorisme que fem per a ells. Es tracta d’una mostra més d’aquesta relació íntima i per a nosaltres una informació rellevant per entendre més profundament als nostres clients.
En qualsevol cas, l’estil de l’habitatge o de l’espai quedarà impactat irremeiablement per les peces que decidim situar. Donar-li el seu lloc adient a cadascuna i contemplar l’impacte conjunt resulta fonamental. Hauríem sempre mantenir una visió holística de l’interiorisme encara que tinguem en compte tota la història que transcendeix la peça en sí.
Els grecs i els romans van ser, segurament, els primers humans del món occidental que millor van aprofitar les bones relacions entre l’art i l’interiorisme per obtenir interiors amb ànima , plens de personalitat. Van ser els primers mecenes i els que van entendre que una obra d’art és capaç de crear un espai o destruir-lo.
El paper de l’art en interiorisme és fundacional i fonamental. No hi ha interiorisme, sense una concepció artística de l’espai, encara que no hi hagi cap peça d’art concreta. L’arquitecte i l’interiorista, no deixen de ser artistes. Les seves obres: els llocs que habitem.
