Colors i sensacions en Interiorisme | Un binomi imprescindible
Projectar amb els cinc sentits
La interacció dels espais i les persones, lluny de ser estàtica, en Coblonal Interiorisme ho entenem com una reacció orgànica i canviant segons factors com les activitats, el moment del dia i fins i tot elements aparentment nimis com és el color.
Així és, el color pot convertir-se en actor orgànic que intervé en les emocions i els espais, creant una fórmula adaptada a les necessitats de cada projecte.
En aquest sentit, a l’hora de parlar del color en l’arquitectura, procurem no reduir el seu ús a la fórmula estàndard de la psicologia del color. En canvi, tractem de trobar la paleta adequada segons l’espai i el que és més important: les persones que l’han d’habitar.
La importància a nivell estètic i plàstic, refredar o escalfar, dispersar o concentrar la llum o fins i tot oferir una funció simbòlica vinculada als matisos espirituals, emocionals o psicològics… donar forma, zonificar i il·luminar espais, fins i tot potenciar el projecte d’interiorisme… son només algunes de les possibilitats que ofereix l’elecció i tractament del color en un projecte d’interiorisme. Un color que ofereix experiències subjectives i que depèn de diversos factors relacionats: llum, espai / objecte, observador i temps.
“Cada combinació de colors produeix la seva pròpia música” -Pablo Picasso
En definitiva, entenem que l’elecció cromàtica conforma una decisió estratègica en tot projecte d’arquitectura i interiorisme, per això, compartim amb tu la nostra visió a través d’alguns dels els nostres projectes , i així potser et puguis inspirar… comencem?
Hegemonia i Autonomia cromàtica en interiorisme
En Coblonal Interiorisme, si ens segueixes de manera regular, saps que sempre tractem- en la mesura del possible- d’escapar de les fórmules estandarditzades i buscar certa autonomia.
En l’última dècada el paradigma del color s’ha trobat dominat pels tons neutres escandinaus, però sí que és cert que en els últims anys ha aparegut amb força una tendència que reconnecta d’alguna manera amb l’art-decó del període d’entre guerres, on el color és protagonista en propostes molt més arriscades i deslligades de l’orgànic i natural. Amb les dues tendències ens sentim còmodes en Coblonal Interiorisme, però en cap cas esgoten o limiten el ventall de possibilitats amb les que podem comptar.
Així, la paleta de color la treballem com un artesà: ajustant cada to a la imatge que visualitzem per al conjunt de l’espai, els seus els objectes, usuaris i les seves pràctiques.
Llenç Pur & Neutre
La gamma del blanc en totes les seves variants funciona com la base per excel·lència. Es pot modelar la seva presència a través de diferents estratègies. El blanc pot ser protagonista en murs, mobiliari i altres elements. D’altra banda, el blanc pot funcionar com a base per al contrast amb altres elements que busquen donar-li un toc de color, ja sigui amb materials orgànics com la fusta o lacats i teixits de colors més cridaners.
Segons el material i les textures utilitzades, el color proporciona una ambientació i una sensació diferent sent així una eina formidable per als interioristes per transformar un espai o adequar-lo a nous usos. Qui ha dit que el blanc sigui avorrit? Utilitzant el blanc com a base, es pot dinamitzar mitjançant mobiliari o peces decoratives. El blanc i els colors neutres en general proporcionen una combinació molt interessant amb els materials orgànics i vius com la fusta.
El recurs pels tons neutres és una aposta segura per afrontar el projecte, reservant la intensitat per a elements i detalls que destaquin en el conjunt.
Aprofitar el color dels materials
Sovint, en pensar en color en l’àmbit de l’interiorisme, pensem en les parets. Però, com ja hem advertit al llarg d’aquesta entrada, els colors de tots els materials i elements entren en joc. La fusta, el maó o la pedra són materials que podem trobar revestint paviments, parets o mobiliari.
També l’ús de peces icòniques pot canviar l’essència d’una estada, en aquest cas el blau hipnotitza i suposa l’eix central d’atenció.
Apostant tot per la intensitat
En contraposició amb la pau de la neutralitat, trobem la intensitat de l’ús monocrom del vermell, perquè la passió també pot ser part d’un espai.
