En els últims anys els espais de treball s’han transformat de forma considerable en recerca d’una major comunicació, horitzontalitat relacional i generació de sinergies. En aquest sentit, han proliferat les distribucions en espais oberts, amb zones reservades per a la interacció i l’intercanvi i càpsules aïllades només quan la privacitat és imperativa. Es premia la transparència per sobre del bloqueig visual com a base necessària cap al concepte de Home Office.
Recentment, les mateixes marques, juntament amb els arquitectes i interioristes encarregats de construir els seus espais, aposten per projectar espais de treball amb aire de llar. Resulta senzill constatar una creixent introducció d’aspectes més propis de la llar tant en la distribució, el tipus de mobiliari, així com en els materials i acabats.
Si amb l’obertura dels espais de treball es buscava potenciar el treball en equip, la comunicació i la creativitat entre departaments diferents dins d’una mateixa empresa; amb la introducció del concepte Home Office es busca un impacte estètic més amable, tant per al propi treballador com per als clients. El mateix disseny de mobiliari professional, ja siguin oficines o botigues, ha assumit aquesta tendència readaptant els seus productes cap a un aire més propi de l’habitar que l’treballar. Doncs al marge d’una voluntat estètica, la millora de les condicions de treball s’acaba traduint en un augment significatiu de la productivitat.
Adéu espais… hola distribució oberta i fluïda
Les parets de l’organització, imprescindibles antany com a símbol de poder i límit de l’activitat de l’empresa, desapareixen avui dia en la promoció de treball interconnectat, col·laboratiu, amb espai per a la creativitat i l’intercanvi d’idees. Si les nostres formes de treballar canvien, també ho han de fer els espais on es desenvolupen propiciant certes pràctiques que millorin el dia a dia de les empreses.
Una distribució modular de l’espai, possibilita que aquest es modifiqui al mateix ritme que els treballadors. La modularitat ens ajuda a aconseguir sistemes distributius atemporals que siguin capaços d’adaptar-se a diferents circumstàncies, fins i tot les que encara són impossibles de preveure. Els nostres projectes , ja siguin en l’àmbit residencial com en el professional, acostumen a buscar un òptim distributiu que compleixi amb les necessitats del client i les possibilitats de l’espai, però també pugui adaptar-se fàcilment a noves circumstàncies que puguin sorgir.
De forma complementària, ens sentim totalment partícips de la tendència “home” que caracteritza els espais de treball actuals. No creiem que sigui una forma que el treballador no senti la necessitat d’anar a casa, ni tampoc que s’hagin sentir com a casa, ja que treballarem. Però disposar d’espais agradables és determinant en la capacitat productiva i en la imatge pública de l’empresa. La llar crea confiança, acull, protegeix, ens connecta amb valors soft, amb la dimensió humana i enriquidora de tot intercanvi en què el qualitatiu passa per sobre del que quantitatiu.
Un esquema possible de zonificació general podria ser el següent:
Una gran estació de llocs de treball en un espai obert i diàfan, format per taules grans per treballar en comunitat intercalades amb altres estacions o taules més petites separades per triar com i on és la millor manera de treballar en cada ocasió. Així, la perspectiva de l’Home Office promou l’autonomia per a adaptar-se en cada moment al ritme del treballador.
Unes taules altes amb tamborets, un petit saló amb quatre butaques al voltant d’una tauleta de centre, …. Hi ha diferents formats que traslladen a l’oficina els espais on a les nostres llars ens reunim.
Disposar d’una àmplia sala per a reunions resulta fonamental. Encara que confiem en els beneficis de la transversalitat i el contacte, hi ha certes converses o condicions de treball que requereixen d’espais tancats, ja sigui una entrevista de treball o discutir un tema delicat o confidencial.
És recomanable tenir almenys una cabina aïllada, tant per no ser molestat com per no molestar. Vídeo conferències o trucades telefòniques ens porten a alçar la veu més del compte en un espai compartit o bé, treballs específics que requereixen d’una alta concentració fan altament recomanable disposar d’un mòdul aïllat. La modularitat ens permet integrar el mòdul, o fins i tot fer-lo emergir quan cal. Estar junts no ha de ser un problema, ni tampoc una moda, sinó una disposició per treballar millor.
Com un saló que s’integra a l’oficina, la zona de descans no és una ‘sortida de la gàbia’ sinó una continuació on el treball queda o hauria de quedar en suspens. Recomanem la distinció entre una zona on es cuina i menja, d’una zona específica de descans, on tombar uns minuts i eliminar el sopor que de vegades ens envaeix quan ens hauríem de concentrar.
A vegades no és el sopor, sinó la necessitat de desconnectar un moment i aclarir la ment. És en aquests moments en què cobra sentit disposar d’una zona d’esbarjo. Tot ha de tenir un sentit ajustat a l’ús, i no s’han d’afegir elements per moda o replicant tendències sense tenir en compte la idiosincràsia de l’empresa. És molt recomanable implicar els propis col·laboradors i futurs usuaris en la definició d’elements que els puguin ajudar a desconnectar i crear nous llaços amb persones amb les que no acostumes a coincidir a través del joc. La socialització és també una forma de potenciar col·laboracions que d’altra manera no veurien mai la llum. Cal invertir esforços també en el que no és immediatament productiu, però constitueix bases sòlides de comunicació.
Estudi previ i la comprensió de les pràctiques habituals és fonamental per desenvolupar el concepte de qualsevol espai.
Sembla que a poc a poc comença a calar la idea de la importància de la il·luminació en l’estat d’ànim, les emocions o la concentració. Els llums blanquinoses, habituals en la majoria d’espai de treball, es diversifica cap a tons més càlids, encara que potser resulta fins i tot més remarcable la diversificació i augment de tipologies i alternatives lumíniques de les que disposem avui dia.
Així que recomanem dur a terme un estudi lumínic tenint en compte la llum natural i la seva sinergia amb l’artificial. Hem de mesurar la quantitat de llum (lux) a l’espai obert de treball general, que hauria de rebre la major quantitat possible de llum natural, i ser capaços de determinar l’adequació de les diferents zones segons el tipus de llum rebuda.
Un altre aspecte fonamental és la vegetació. Sempre que l’espai així ho permeti us aconsellem introduir plantes que ofereixin color, aspecte orgànic i bellesa al conjunt. En certs espais, és la vegetació la qual reforça més la idea de l’Home Office.
Finalment i en un alt nivell d’abstracció, creiem que per treure el màxim partit a aquest tipus d’espais hem de transformar lleugerament la nostra manera de pensar. De fixar-nos en el que és igual i per tant en la repetitiva continuïtat de l’ésser, passem a fixar-nos en el conjunt de relacions que el constitueixen, en la seva contínua transformació, en potenciar la diferència.