Purisme vs Eclecticisme estilístic en interiorisme

L’interiorisme és un reflex de l’estil de vida de les persones i per tant, tota proposta estilística està estretament lligada a un moment determinat.

El que avui és tendència, d’aquí a 10 anys hi haurà variat i es duran altres tonalitats i propostes estètiques. Estar a costa de la moda pot ser un al·licient per a aquelles persones apassionades per l’interiorisme, però per a moltes altres és una font d’inseguretat ja que esperen un major rendiment en el temps dels diners que inverteixen en renovar els seus espais.

Per als qui volen maximitzar la seva inversió, l’ideal seria aconseguir conjugar atemporalitat amb contemporaneïtat. És a dir, ser capaços de definir una proposta de disseny interior d’aspecte contemporani que sobrevisqui bé el pas del temps i que al cap de 10 anys se segueixi veient actual.

Per això proposem algunes estratègies generals:

Camaleó

Un apartament singular al centre de Barcelona

Optar per una base neutra que caracteritzar amb elements i complements de fàcil substitució. D’aquesta manera podem renovar el nostre espai tan sols canviant algunes de les peces de mobiliari i adaptar-les a les tendències del moment sense que desentonin amb el conjunt.

Víking

Redistribució d’un àtic lluminós al centre de Barcelona

Optar per un estil nòrdic que sobrevisqui el pas del temps. El disseny nòrdic, tot i el auge dels últims anys, porta entre nosaltres des de la dècada dels anys 50 del segle XX i continua vigent. Tot i que es tracta d’un estil que està perdent força davant propostes actuals, és l’aposta més segura per aconseguir fàcilment conjugar atemporalitat i contemporaneïtat.

Clàssic

Podem optar per quedar-nos en un temps passat impertorbable al transcórrer del temps. Si l’estil nòrdic es manté contemporani, podem optar per buscar la atemporalitat en el classicisme i per tant renunciar a la contemporaneïtat de la proposta. L’estil clàssic no ens representa molt, però igual que l’estil nòrdic és una proposta estètica encara utilitzada en l’actualitat. Si l’estil nòrdic manté una mirada contemporània, l’estil clàssic mira indubtablement cap al passat.

Al marge d’aquestes tres estratègies que tracten de buscar tonalitats grises entre l’ purisme i el eclecticisme que anuncia el títol d’aquesta entrada, altres estratègies més arriscades per la seva vigència o coherència són el purisme i l’eclecticisme estilístic en interiorisme.

Purisme

L’altra opció és adoptar obertament alguna proposta estètica del moment i reproduir-la sense por al pas del temps. En aquest cas, l’autenticitat de la proposta contextualitzarà per si sola l’espai i es donarà a entendre com el que és: un producte concret i situat d’una proposta estètica clarament identificable. L’important és llavors assumir que en algun moment deixarà de ser actual, però continuarà sent un exemple autèntic i coherent d’una determinada corrent estètica i estilística.

Contràriament al que podem pensar, copiar no sempre és fàcil. Requereix captar clarament els paràmetres i elements d’una proposta estètica i saber reproduir-los de forma coherent. Qualsevol element fora d’aquesta lògica desmereixerà el conjunt. D’aquesta manera, sumar-se a una tendència en estilisme requereix aquesta capacitat per reconèixer, però també per fer-se pròpies les pautes i ser capaç d’incorporar peces que ampliïn la varietat coherent dins d’un mateix conjunt.

Eclecticisme

Nosaltres sempre defensem la qualitat i la singularitat i això requereix arriscar i no limitar-se a reproduir l’existent. En aquest sentit, s’assumeix un risc que sol l’experiència i el bon gust permeten reduir, encara que mai eliminar.

interiorisme Apartament modern i industrial a Gràcia

El camí cap a la singularitat ens porta ineludiblement cap a l’eclecticisme, és a dir, a escollir elements de diferents corrents en una proposta coherent. Ser capaç de desenvolupar un estil propi és trobar la teva pròpia recepta incorporant innovacions i variacions que ofereixen un resultat únic, singular.

És cert que tot passa i la reproducció d’una mateixa recepta cansa a qualsevol. En la contínua actualització, en l’ajust continu de les receptes habituals i en la proposta i la innovació està l’al·licient d’una professió creativa com la nostra.