A l’hora de recrear un estil rural, l’observació i assimilació de l’entorn juga un paper primordial. L’elecció de materials d’acord amb aquest entorn és fonamental per aconseguir un estil rural propi i autèntic. Al cap ia la fi, es tracta de fusionar l’habitatge amb el propi de l’àmbit rural, amb la naturalesa i les seves maneres de fer.
Es tracta d’un exercici d’observació i abstracció de l’entorn en què es troba l’habitatge per trobar els elements propis que reforçaran l’estil rural.
En aquest sentit, és interessant definir d’alguna manera què podem entendre per l’estil rural des d’un punt de vista intuïtiu. Es tractaria d’un estil reconeixible com a propi dels pobles amb una alta connexió amb l’entorn natural. L’estil rural s’oposa a l’urbà i el podem diferenciar de rústic, com una gradació superior a autenticitat.
Mentre el rústic és una aspecte fàcilment reproduïble en qualsevol àmbit, l’estil rural exigeix un nivell d’autenticitat que difícilment podem reproduir. Si partim d’una construcció preexistent nostre treball se centra en la recuperació. Si partim de zero, el repte és majúscul i el resultat dependrà de la predisposició de l’usuari, de les característiques del lloc i de la capacitat de l’interiorista per captar i recrear l’essència del lloc i del client en l’immoble.
La pedra natural usada per aixecar murs és potser l’element més característic de l’àmbit rural. Utilitza la pedra natural autòctona en els murs ofereix un pes a nivell visual i material determinant en la integració amb l’entorn.
Les rajoles de fang cuit són un altre element bàsic de l’estil rural més autèntic i senzill. D’altra banda, les rajoles de fang ofereixen avantatges tèrmiques: a l’estiu manté la fresca ia l’hivern la calor. En la seva elaboració artesanal podem incloure peces singulars si acudim al magatzem adequat.
Aquest punt és interessant ja que es tracta de conservar la major quantitat d’elements de la construcció original, encara que els podem re-actualitzar amb un bon treball artesà, millorant l’aïllament encara que mantenint els materials originals en la seva definició. Els més habituals són els tancaments de fusta i ferro. Aquests conformen un contrast interessant amb altres elements més contemporanis com l’alumini, ja que ens remunten a l’ús original de l’habitatge rural.
L’estil rural s’actualitza amb la mirada avantguardista i contemporània, però la seva base es construeix amb elements recuperats i originals com el mobiliari de fusta natural recuperat.
Per obtenir el mobiliari original, es poden restaurar aquells que es troben en l’habitatge o fer una visita per les botigues de segona mà locals o … preguntar als veïns , potser tinguin alguna peça original que no necessiten
Si bé el mobiliari original o els elements distintius com aparells de bestiar o agricultura són d’alguna manera comuna en les diferents províncies, l’element que realment arrela el projecte al lloc local i el distingeix és sens dubte la vegetació-distintiva de la zona i que fusiona l’habitatge amb l’entorn, l’objectiu de l’estil rural.
La subtilesa i els conceptes a l’hora de projectar qualsevol espai, conforma l’ànima intangible d’un bon disseny. O almenys així ho concebem en el nostre estudi d’arquitectura i interiorisme a Barcelona. Com a exemple d’això, un jardí, si és possible, és millor que conservi alguna espècie autòctona per mantenir el cordó umbilical amb la terra.
D’altra banda, si l’espècie és autòctona es garanteix millor la seva conservació i per tant implica menys manteniment.