La importància de l’ordre a casa i trucs per aconseguir-lo

Disposar d’un entorn ordenat és una font de satisfacció. Arribar a casa i retrobar casa teva en perfectes condicions és un escenari ideal, però també poc habitual per a la majoria de la població. O tenim una indestructible disciplina que ens fa marxar de casa amb totes les tasques fetes i tot al seu lloc o disposem d’algú que neteja i ordena en la nostra absència.

En qualsevol cas, habitar comporta més o menys desordenar i ordenar de forma contínua. Si anem a la compra, hem d’emmagatzemar en algun costat el que hem comprat, si cuinem haurem de netejar la cuina, si canviem la roba d’armari, si els petits de la casa juguen amb les joguines, si fem la bugada…

A aquesta tasca sense fi, hi podem afegir una altra màxima que ho complica tot una mica més. I és que la mesura de l’ordre sempre és relativa. En aquest sentit, podríem establir llindars diferents entre persones. Així mateix, al llarg de la nostra vida, també modifiquem la nostra percepció sobre allò que està suficientment ordenat o no. Ens acostumem a altres llindars més baixos que el nostre que al principi ens treien de polleguera. O elevem els nostres nivells d’exigència fins on mai no hauríem somiat.

Sigui com sigui, disposar d’alguns trucs útils per aconseguir mantenir l’ordre a casa mai no està de més. La manera de veure les coses de l’interiorisme ens pot facilitar les coses i aportar trucs fonamentals per aconseguir-ho.

Simplicitat i equilibri

El primer és una lògica aclaparadora: com menys coses haguem d’ordenar més fàcil serà mantenir l’ordre. La veritat és que tenir poques coses facilita que siguin on s’espera i mantenir l’ordre. El minimalisme seria el corrent vital i estètic més representatiu del principi. Però això no vol dir que sigui la única opció. Sovint confonem ordre amb simplicitat. Doncs podem tenir multitud d’objectes perfectament ordenats, disposats per mida, colors o tipologia. El maximalisme seria el corrent oposat. Multitud d’objectes, colors i textures que alguns dirien que aconsegueixen distreure i difuminar la línia entre l’ordre i el desordre. Al nostre parer, la simplicitat ajuda i resulta un bon principi o truc fonamental per mantenir l’ordre, però no és una condició indispensable i podem assolir l’ordre en entorns complexos establint un criteri i equilibri en el conjunt d’elements.

Un espai per el desordre

Com hem esmentat, és molt difícil viure en una casa i que tot estigui sempre de revista, a punt per rebre visites. El desordre apareix sense parar com a conseqüència directa d’habitar. D’aquesta manera, estaria bé assumir que l’ordre és molt important, però també ho és el desordre, ja que és una conseqüència de fer coses. De què serveix una llar si no la podem fer servir amb naturalitat.

El que hem d’aconseguir és que el desordre inherent en habitar tingui el lloc específic i que no distorsioni el conjunt.

Per exemple, la roba de la bugada és un dels elements que acostumen a generar cert aspecte de desordre. El cicle de la bugada (per rentar, rentar, assecar, doblegar i guardar) requereix temps i espai. Per evitar el seu impacte a l’ordre de la casa, cal preveure un espai dedicat o circumstancial, ja sigui al saló, cuina o alguna habitació. L’important és que tinguem previst què, com, quan i on succeirà i no haver-nos d’adaptar contínuament a l’entorn. Sempre hi haurà excepcions amb què haurem de bregar, però si el desordre té el seu propi espai estarà controlat deixant la resta d’espais al marge.

Enmagatzematge

Disposar de suficient emmagatzematge és fonamental per poder mantenir un entorn ordenat a casa. Per això hem de fer una bona previsió de l’emmagatzematge necessari i dels espais òptims que l’estructura i la distribució de la nostra llar ens permet. Aquesta conjunció sovint no és evident i és per això que la nostra feina com a interioristes se centra en bona mesura a donar remei mitjançant la distribució i disseny de mobiliari a mida a un briefing concret dels nostres clients per a unes condicions d’espai i pressupost concretes.

En concordança amb el consell anterior, aconsellem combinar opcions d’emmagatzematge obert i tancat on els objectes que vulguem mostrar llueixin adequadament i tot allò que hem d’emmagatzemar però no volem mostrar tingui el vostre lloc. Per exemple, ens agrada que la nostra col·lecció de llibres i alguna figureta curiosa estiguin a la vista, però no cal que la caixa del router i els apunts de l’última formació que hem atès ho estiguin.

Un pla col·lectiu

Un habitatge és com un vaixell. Necessitem que tota la tripulació conegui la missió i compleixi la seva funció. Si una part de la tripulació no col·labora, la missió perilla i una altra part de la tripulació haurà d’assumir més feina i bregar amb els inconvenients afegits.

És important coresponsabilitzar tota la família en la tasca sense fi de mantenir cert ordre. Però encara ho és més que tots coneguin la missió i que s’estableixin certs rols. L’ideal és establir una imatge ideal a reproduir, un estàndard que serveixi de referència de normalitat a què estendre. D’aquesta manera, qualsevol alteració pot ser detectada i restablida. Si a més responsabilitzem alguns dels membres de tasques específiques, aconseguim una major eficiència encara que també correm el risc de generar conflictes. Per això, està bé que algú assumeixi un rol de coordinador i pugui reassignar rols i detectar si algú no compleix adequadament les seves funcions. I el més important, recordar a la resta la raó de ser, els beneficis de viure en un entorn amb un cert ordre i un equilibri.

En qualsevol cas, per molt adequada que puguem tenir el nostre habitatge per mantenir l’ordre, ja sigui amb emmagatzematge a mida, espais per al desordre o la simplicitat com a principi, és imprescindible compartir objectius amb les persones que habitem.

Els interioristes ens encarreguem de dissenyar aquesta imatge final i les millors condicions perquè sigui possible. En això us podem ajudar, mantenir-ho, és tasca vostra.