Habitatge al Passeig Marítim de Castelldefels
La nostra proposta de redistribució va implicar l’enderrocament d’envans, l’obertura completa de l’espai i el desplaçament de l’escala d’accés a les plantes superiors.
La nostra proposta de redistribució va implicar l’enderrocament d’envans, l’obertura completa de l’espai i el desplaçament de l’escala d’accés a les plantes superiors. D’aquesta manera, des de la porta d’accés hi ha una visió global de l’espai, així com del contacte entre qui apassiona la cuina i qui prefereix llegir o veure una pel·lícula des del saló. De la mateixa manera, es va integrar la zona de safareig preexistent en continuïtat amb la cuina mantenint la possibilitat d’aïllar-la del conjunt mitjançant una enginyosa porta corredissa de disseny propi en ferro i vidre que serveix alhora com a vitrina per a la cristalleria.
Per completar la funcionalitat d’una zona social oberta, es va habilitar un petit bany de cortesia que dóna servei tant a residents com a visitants sense haver de pujar escales i envair la zona privada de l’habitatge. Una illa central elevada serveix de menjador i com a element distribuïdor que enllaça cuina, zona d’escala i saló en una alçada inferior però en plena continuïtat amb la resta de la planta. El resultat és un mateix espai a dos nivells que permet estar junts gaudint de plaers particulars.
L’escala esdevé protagonista no per ella mateixa, sinó per la prestatgeria vertical que recorre la paret i ressegueix el recorregut de l’escala fins a la planta superior. L’escala queda il·luminada zenitalment per una claraboia superior que dota de llum natural l’accés a les habitacions així com a la planta baixa. Una peça de Bruno Ollé a dalt del primer tram de l’escala imprimeix frescor i reforça la lluminositat de la claraboia. La llum, la fusta i el color blanc com a trets d’identitat d’aquesta casa al costat del mar.
Mitjançant aquesta escala, que combina trams de ferro lacat en blanc, fusta i xapa de ferro doblegada, amb una barana de vidre transparent, accedim a les habitacions. De les tres habitacions preexistents, passem a dues àmplies habitacions amb bany suite que continua amb una estètica delicada, orgànica i amb un cert aire vintage on predomina el blanc i la fusta.
Tant a la sala d´estar com a les habitacions, s´ha optat per mobiliari de disseny propi que segueix una mateixa línia estètica i de materials. Tant les prestatgeries com els tamborets utilitzen varetes REO per formar l’estructura i la fusta natural envellida per als prestatges i els seients. El moble de televisió, el revister, les tauletes de centre i de nit o el capçal singueixen la mateixa línia amb estructura tubular metàl·lica i sobres i calaixos de fusta natural.
Al saló, al qual s’accedeix mitjançant tres esglaons en continuïtat de la planta baixa, hi trobem un sofà modular cantoner de disseny propi entapissat en lli de color gris. Una peça de Guim Tió afegeix horitzó a la paret del darrere que deixa pas al soterrani. Sota la tauleta de centre modular, hem situat una catifa de jute de Nani Marquina que realça l’aspecte orgànic i lleuger de l’espai. El volum de la xemeneia d’obra preexistent ha estat recobert amb el mateix microciment de la zona de la cuina oferint continuïtat i transició entre tots dos espais. Un llum Meridian d’Habitat, una reproducció d’una peça de Finn Juhl i una falguera completen el conjunt. Així mateix, tant el llenyer com la mateixa xemeneia han estat reactualitzats amb marcs de ferro negre amb soldadures vistes. Però per no dependre de la xemeneia, sinó tan sols gaudir-ne, el saló disposa un gran radiador vertical de la firma italiana Antrax.
