Un espai es transforma de veritat quan se’n comprèn la història. Quan es llegeix allò que els seus materials encara expliquen, es respecta el caràcter que el fa únic i es recupera l’essència que el pas del temps i els usos anteriors han anat difuminant. Des d’aquí, l’arquitectura pot conservar la seva essència i, alhora, adaptar-se a les noves formes d’habitar, a les exigències de la vida actual i a les necessitats concretes dels seus propietaris.
I aquest és, exactament, l’enfocament que ens ha guiat a l’equip de Coblonal, estudi d’interiorisme de Barcelona, en el nostre últim projecte d’interiorisme residencial: un principal de 135 m² situat al Passeig de Sant Joan a Barcelona.
El projecte parteix d’una premissa complexa: convertir unes antigues oficines desfasades i sense les instal·lacions necessàries per viure-hi —sense cuina, sense lavabos i amb una distribució pensada per a l’activitat professional— en un habitatge familiar ampli, funcional i vinculat a la seva arquitectura original.
El resultat és un habitatge compost per una gran zona de dia oberta —amb cuina, menjador, sala d’estar i zona d’oci—, rebedor, tres habitacions, dues d’elles en suite, tres banys complets, safareig independent i terrassa posterior.
També hem conservat i reutilitzat molts dels ferratges originals —manetes i frontisses—, complementant-los amb peces noves per aconseguir una integració discreta dins del disseny.
Entre el rebedor i la zona de dia ja existia anteriorment un pas molt reduït, d’aproximadament un metre, tancat per dues portes practicables. La reforma va permetre executar un apuntalament i obrir el pas fins a aproximadament 1,80 metres.
Així, vam aconseguir guanyar amplitud, continuïtat visual i un major flux de llum dins del conjunt. Un gest que millora l’experiència espacial des del primer moment: del rebedor es passa a una zona de dia oberta, lluminosa i connectada.
El cor d’aquest habitatge és una zona oberta que integra cuina, menjador, sala d’estar i zona d’oci en un únic volum diàfan. Per configurar-la, vam enderrocar totes les divisions que formaven les antigues sales de reunions.
També vam restaurar les fusteries exteriors i vam substituir els vidres simples per vidres d’alta eficiència per garantir un aïllament tèrmic i acústic impecable, sense perdre la presència original dels finestrals.
Una de les troballes més singulars del projecte va aparèixer en retirar el paviment de suro que cobria el terra. A sota, coexistien dos tipus diferents de paviment hidràulic original: el paviment hidràulic tradicional de rajola i un mosaic Nolla a la zona del menjador, compost per peces ceràmiques de petit format que formen un patró geomètric.
En lloc d’uniformitzar-los, vam decidir mantenir i aprofitar aquesta diferenciació per zonificar visualment l’espai sense necessitat de parets.
Tots els mobles de cuina estan fabricats amb fusta de roure i emmarcats amb motllures.
La zona de menjador, annexa a la cuina, incorpora un moble bufet amb vitrina per incrementar l’espai d’emmagatzematge. Aquesta peça utilitza els mateixos materials i el mateix llenguatge que la resta de la cuina, de manera que funciona com una extensió natural del mobiliari fet a mida. Sobre la taula, es conserva una làmpada original del pis: es tracta d’una peça de disseny català dels anys 60 dissenyada per Miguel Milá, que afegeix una capa més de memòria i autenticitat al conjunt.
Els electrodomèstics s’han panelat amb la mateixa fusta per reforçar la continuïtat del conjunt i evitar interrupcions visuals.
Al frontal, en lloc del marbre convencional, vam optar per una rajola petita vidriada, en diàleg amb el format del paviment Nolla. Aquesta decisió connecta terra i paret a través de l’escala i aconseguim crear, en conjunt, una cuina rica en textura i reflexos.
En aquesta zona també es deixa a la vista el forjat de volta catalana, amb bigues de fusta i revoltó ceràmic.
La instal·lació de la il·luminació tècnica, realitzada amb tub de coure vist, reforça el caràcter constructiu de l’espai i afegeix una capa contemporània sense ocultar l’estructura original.
A la sala d’estar es manté la continuïtat del forjat, sense fals sostre i amb la volta catalana visible. L’espai queda articulat per un sofà en forma de L de color gris i una butaca de fusta i lli.
Dins de la mateixa zona oberta, el projecte incorpora un racó d’oci pensat per desconnectar. Per diferenciar-lo de la resta de l’espai, vam recuperar el maó vist a les dues parets interiors. Aquesta decisió introdueix una textura amb més caràcter i calidesa domèstica, defineix visualment aquest racó i el separa de la resta de la zona oberta.
Aquí, vam instal·lar una xemeneia de gas i vam dissenyar un espai vinculat a la música: guitarres, teclat, amplificador, caixa de música i altres elements configuren un racó pensat per al gaudi personal.
L’habitatge compta amb tres habitacions, dues d’elles en suite. La suite de convidats, annexa a la zona de dia, es pot separar mitjançant dues portes corredisses recuperades de fusta de pi.
Originalment, aquestes portes eren batents, però les vam reformular per adaptar-les a la nova distribució i permetre una millor relació entre la suite i la zona de dia.
En entrar, l’habitació s’organitza amb un llit de matrimoni. El frontal s’ha deixat amb maó vist, amb la volta catalana recuperada, també a la vista. Per emfatitzar aquesta textura, vam dissenyar un capçal a mida lacat en blanc amb una tira de LED que banya la paret i destaca la textura del maó.
Els aplics del capçal incorporen un detall realitzat amb la mateixa ceràmica que apareix en altres punts del projecte, en diàleg amb el maó i el forjat. A més, inclouen un accessori de lectura que permet orientar la llum.
Al costat del llit, un armari de fusta de roure queda integrat amb la porta batent que condueix al bany.
La continuïtat entre la suite i el seu bany també la vam treballar des del paviment, originalment recuperat amb peces blanques i negres que reforcen la unitat entre tots dos espais.
Com a la resta d’habitacions de l’habitatge, el sostre incorpora un ventilador, una solució funcional que s’integra sense alterar l’estructura de la volta catalana ni el caràcter de l’espai.
En accedir al bany de la suite de convidats, el primer element que apareix és el moble del lavabo. A sobre, s’hi ha col·locat un bol fabricat amb la mateixa ceràmica que dialoga amb les làmpades, el maó i el forjat.
El moble del bany està fet amb la mateixa fusta que l’armari de l’habitació, fet que reforça la continuïtat entre dormitori i bany. Les aixetes són de color daurat antic raspallat, una elecció que aporta calidesa i un punt artesanal.
El bany apareix revestit amb porcellànic de gran format en color sorra. Al frontal de la dutxa s’hi incorporen peces que harmonitzen amb el lavabo i afegeixen un toc diferencial.
Sobre el moble, un mirall emmarca la finestra mitjançant un perfil negre, un recurs que ordena visualment el conjunt i reforça el contrast amb els tons càlids del bany.
La porta d’accés al bany és una peça recuperada i adaptada al nou espai. Conserva l’estructura de fusta de pi i un frontal de vidre catedral original que filtra la llum. A més, per garantir una major privacitat, a la cara interior del bany hi vam afegir un filtre translúcid, integrat de manera discreta en la composició.
Els miralls incorporen il·luminació frontal regulable en intensitat. És una solució pràctica que permet ajustar la llum a diferents usos i adaptar-se a diferents moments del dia.
La zona d’aigües se separa mitjançant una mampara corredissa i està formada per una dutxa doble amb dos ruixadors i dos comandaments independents. Darrere de la dutxa s’ubica la banyera.
Al costat de la banyera hi ha una finestra que comunica amb un dels patis de l’habitatge. A la zona de dutxa s’hi ha incorporat una fornícula revestida amb el mateix material general del bany. Les aixetes són daurades amb acabat raspallat, en continuïtat amb la resta de banys del projecte.
El revestiment del frontal de la banyera introdueix una variació: utilitza el mateix model i format que el revestiment del lavabo, però en color crema-beix en lloc de verd. Aquesta diferència permet singularitzar la zona sense trencar la unitat del conjunt.
Fotografies per: ©Heidi Cavazos